Aquesta setmana a Bases Didàctiques hem aprofundit sobre les finalitats de l’educació. Aquest tema m’ha fet reflexionar molt.
Actualment, l’escola, té la finalitat d’ensenyar els coneixements del món: matemàtiques, llengües, ciències, etc. Però, encara que l’educació és definida per moltes institucions com l’ONU i per la mateixa Constitució Espanyola com el desenvolupament de la personalitat i les capacitats del ser humà, l’escola no ho fa o no ho fa com hauria de fer-ho. Realitza una educació propedèutica i selectiva amb l’únic objectiu de preparar als alumnes pel curs següent, fins a arribar a la universitat, realitzant una selecció prèvia que pot arribar-se a entendre com una mica discriminatòria. L’escola pareix haver oblidat que, a més d’instruir, ha d’educar.
Amb tot això no vull dir que l’escola no realitzi també, en certa mesura, una funció educadora. Ensenyant als nens normes de comportament, de convivència, celebrant el dia de la pau, etc. o almenys això és el que jo recordo de quan anava a primària. Però, hauria d’anar més enllà.
Citant a Delors amb “La educación encierra un tesoro” (1996), nomena els 4 pilars bàsics de l’educació, fonamentals per a mi, les competències: saber, saber fer, saber ser i saber conviure. Sent tan necessaris aquests tres conceptes com ho és l’aigua per l’esser humà. L’escola actual, realitza a la perfecció el “saber” (donant una gran quantitat de coneixements sobre matèries diverses), el “saber ser” i el “saber conviure” (promovent la pau, la realització del bé i el respecte als altres), però, el “saber fer” és el pilar més dèbil.
Els nens realitzen una activitat de memorització de continguts que, al poc temps, obliden. A més, aquests continguts no els saben posar a la pràctica. Aquest és un dels grans problemes que presenta l’educació actual: la relació entre teoria i pràctica. Després de llegir a Antonio Zabala, m’he adonat d’això i de la gravetat que suposa. Els nens han de saber utilitzar tota aquesta teoria que adquireixen, sinó quina finalitat té? Quin és el sentit d’aprendre coses que no saben aplicar a la vida? D’aquesta manera no estem desenvolupant les seves capacitats.
Zabala també parla sobre el paper de les famílies. Aquestes s’haurien d’encarregar de l’educació dels seus fills i s’hauria de deixar a l’escola una funció únicament instructiva? O l’educació entesa com el desenvolupament de la personalitat i les capacitats del nen hauria de ser una tasca compartida? Les famílies han de ser responsables i educar els seus fills, però, com garantir el compliment d’aquesta obligació? Què passaria si la família del nen no es vol fer càrrec o si no ho poden fer perquè treballen o no tenen temps? Per aquest motiu, l’escola s’ha d’ocupar de totes dues finalitats: instruir i educar. Ha de ser capaç de proporcionar coneixements, fer que s’interessin per aquests, fer-los reflexionar per a què no sigui simplement un acte de memorització, desenvolupar les seves capacitats artístiques, la seva personalitat, descobrir-los les seves possibilitats, allò que se li dóna bé, meravellar-lo, transmetre la importància de l’establiment de la pau i la serenitat, la importància del compliment d’unes normes per respectar així els drets humans, etc.
L’escola ha de canviar una mica, no del tot, té moltes coses bones. Però, com tot a la vida, es pot millorar. Hem d’equilibrar els 4 pilars bàsics dels quals ens parla Delors. Hem d’aconseguir construir un sistema educatiu millor. Que els nens sàpiguen perquè aprenen allò que aprenen i que ho sàpiguen aplicar a la vida real, que no sigui simplement “perquè ho necessito pel curs que ve”, ja que, si aquesta fos la resposta, no seria educació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario