Principis psicopedagògics

Els principis psicopedagògics són 10 que citaré i comentaré:

-Els esquemes de coneixement i coneixements previs. Antoni Zabala diu que per realitzar un acte d’aprenentatge hem de partir d’aquells esquemes de coneixements existents, els coneixements que ja disposem. Així podem realitzar un aprenentatge significatiu i no merament mecànic i de repetició. Aquests esquemes de coneixement van actualitzant-se al llarg de tota la nostra vida. Quan jo anava a l’escola primària, hi havia professors que donaven les classes com si nosaltres no sabéssim res i d’altres que contaven amb allò que sabíem. Em pareix essencial partir del coneixement previ per així poder progressar i poder ensenyar millor. També, em resulta una motivació per als nens perquè ja no es deixen de banda sinó que s’anima la seva participació i les seves aportacions sobre un tema. Es converteixen en protagonistes.

-La vinculació entre els nous continguts i els coneixements previs. Resulta obvi que els nous continguts s’adeqüin al teu nivell, als teus coneixements sobre un tema, per poder realitzar una educació profunda i significativa. Si no, ja tornaríem a realitzar una memorització i al cap i a la fi no aprendríem res. Jo, com a futura mestra, no podria donar uns continguts que, encara que em toqués explicar-los amb un grau de dificultat, els meus alumnes no entenguessin res, ja que no tenen els coneixements previs suficients.

-Nivell de desenvolupament. Zabala ens diu que la disposició de l’alumne per establir vincles entre els coneixements previs i els nous continguts depèn de les seves capacitats cognitives per aquell aprenentatge. Per exemple, a un nen petit no podria ensenyar-li a realitzar una equació complexa.

-Zona de desenvolupament proper. En aquest principi, Zabala ens explica com hem d’ajudar al nen a assolir un coneixement que resulta inassolible per a ell. Hem d’ajudar-lo fins, progressivament, deixar-lo que arribi al nou coneixement de forma individual. Aquest principi, puc dir de forma personal, que sí es complia a la meva escola i que compliré sense cap dubte quan sigui mestra. Perquè em resulta imprescindible ajudar als meus alumnes però sense fer-li tot, deixant que ell, tot sol, construeixi el seu coneixement i arribi a la línia de meta.

-Disposició per l’aprenentatge. La disposició té una influència directa en els resultats d’un aprenentatge. Zabala diu que intervenen les capacitats cognitives, les de l’equilibri personal, de relació interpersonal i d’inserció social. Si un nen pateix dificultats en algun d’aquests factors, no aprendrà i per tant els seus resultats seran baixos. Per això, com a futura mestra, hauré de preocupar-me pels meus alumnes, ja que, el meu objectiu principal és la seva motivació envers l’aprenentatge i la seva construcció de coneixements.

-Significativitat i funcionalitat dels nous continguts. Si volem que l’aprenentatge sigui profund, els nous continguts han de tenir sentit pels aprenents, així com el mètode pel qual s’aprén. A més d’un sentit han de tenir una funció a la vida, ha de ser aplicables fora de l’àmbit escolar. Això és molt important i el que em motiva per exercir aquesta professió. De petita, poques vegades m’han explicat per a què funcionava allò que estava aprenent i, reflexionant sobre això, em ve al cap l’exemple de les matemàtiques o història. Tothom deia: perquè m’he d’aprendre jo això si no serveix per a res? Per a jo aquesta pregunta suposa un gran problema escolar que s’ha de solucionar amb urgència.

-Activitat mental i conflicte cognitiu. En aquest principi entre en escena la teoria de Piaget (equilibri-desequilibri-reequilibri). En el meu cas personal, no recordo haver tingut aquest conflicte, potser sí i ho he realitzat de manera inconscient.

-Actitud favorable, sentit i motivació. Relacionat amb la disposició per l’aprenentatge. Tindràs una bona disposició si tens una actitud favorable, veus el sentit dels nous continguts i de la manera de treballar i si estàs motivat. El meu objectiu serà fonamentar aquesta actitud i aquesta motivació fent veure el sentit de les coses. A la meva escola, jo, tenia una gran motivació intrínseca per aprendre. M’agradava molt i, de fet, em segueix agradant. Per això, en part, vull dedicar-me a això per transmetre la meva motivació als meus futurs alumnes.

-Autoconcepte, autoestima i expectatives. No deixa d’estar tot relacionat: si tens una bona disposició, és perquè tens un correcte autoconcepte, una bona autoestima i, per tant estaràs motivat i tindràs una actitud favorable envers a l’aprenentatge. Això et crearà unes expectatives d’èxit que et motivaran més. Jo com a mestre, com he esmentat anteriorment, he d’ajudar a la creació d’aquest clima favorable. A la meva escola de primària tots aquests punts es complien.

-Reflexió sobre el propi aprenentatge. Zabala ens parla en aquest últim principi sobre la necessitat de pensar en el procés d’aprenentatge per aconseguir un major interès a l’hora d’aprendre i realitzar una millor adquisició de coneixement. Personalment, a la meva etapa primària mai m’han fet pensar sobre com apreníem. Tampoc m’han ensenyat a aprendre. Però, crec que és fonamental ensenyar a memoritzar, a assimilar, a fer resums, etc. i, sense cap dubte, aquest principi l’utilitzaré en pocs anys.

Imatge propia. Autora: Cristina Ribas.

Aquests principis m'han paregut una mica difícils de comprendre al principi però, després els he entès i he après una cosa nova per tenir en compte dins l'aula algun dia.